La batalla d’Almenara 500 anys
Crònica d'Almenara Desembre 2021
L'any 1521 Almenara va ser protagonista d'una batalla en que es van enfrontar els agermanats contra les tropes Reials liderades pel Duc de Sogorb. Aquest, amb un gran exercit armat i ensinistrat esperava en el palau senyorial de la família Pròxita, situat en el carrer Major d'Almenara. El qual rebia a cada hora, avís dels moviments de la massa d'agermanats que des de la capital del regne es dirigia airada a l'enfrontament.
El esdeveniments
El esdeveniments, comptats des del punt de vista del ban reialista, ocorregueren de la següent forma: Viciana descriu que el 6 de juliol es reuniren a la vila de Castelló les tropes de mossèn Joan d'Escrivà, mestre racional de València, Alcaide de Morella, junt a mossèn Berenguer de Siurana, capità de Morella amb 200 infants. Les de Rampston de Viciana, governador de La Plana, i En Francisco Dezpuig, comendador major de Montesa, lloctinent de capità general pel virrei, i mossèn Lluís Boteller d'Oliver, coronel, amb 300 infants. El dia 9 de juliol, van eixir cap a Nules amb un exercit de 74 de cavall dos mil infants i 10 peces d'artilleria de campanya. Iniciaren la marxa a Torres Torres. El 14 de juliol, després endinsar-se per les hortes de Morvedre i tallar l'aigua del riu que anava per les séquies fins la vila, l'exèrcit es va allotjar a Almenara.
Les tropes reials
A 19 de juliol estaven amb el comte d'Almenara, En Alonso d'Aragó duc de Sogorb capità, En Francesc Despuig comendador major de Montesa i lloctinent de capità general pel virrei, En Jaume Ferrer lloctinent de General Governador, Mossèn Joan de Romaní i d'Escrivà mestre Racional, Mossèn Miguel Sanchis Dalmau Telorero, En Rampston de Viciana Governador de la Plana president de l'Exèrcit, En Francesc Despuig, comendador Castellar, comendador Monpalau, comendador Pelegrí, comendador Vallés, comendador Jofre, Arnal Pérez batlle de Terol amb una banda de cavallers. Lluís Monsuar amb cavallers enviats per En Enrique de Cardona, arquebisbe de Monreal, Bernardo Penarroja, Felipe Penarroja, Francisco Penarroja, Galcerà Penarroja, Galcerà Penarroja "el Turco", En Lluís Mascó, En Lluís de Seruato, Pere Galcerà d'Azlor, Baltasar Sorell, En Lluís Carros, En Geroni Carros, En Pedro Carros, En Rodrigo Muñoz, Pedro Ramon de Monsoriu, Geroni de Monsoriu, Francisco Solanes, Martin Solanes, En Joan Buyl, En Miguel Pardo, Lluís Margarit, el comendador Montagut, Pedro Lluís Almúnia, Geroni Almúnia, Ximén Pérez Almúnia, Bernardo Lluís Almúnia, Dionisi Esparaça, Gaspar Antist, Melchor Antist, Lluís Vallés, En Cornel Lladró, En Ramon Lladró, En Joan Aguiló de Navajes, Vicente Eixarc, Guillem Ramon Julià, Benito Sayol, Geroni Suárez, Anton Belluga i uns altres cavallers, fins un número de setanta-quatre nobles. Junt aquests cavallers, Escolano descriu que, estan en Almenara, s'uniren a les tropes vuit-cents musulmans de guerra, enviats per un cavaller de Benaguasil, del llinatge dels Benamires.
La batalla
Viciana descriu l'organització de les tropes del duc per esquadrons: Un esquadró de quatre mil homes 500 infants havia d'anar per el camí a Almenara per donar batalla. L'altre esquadró de mil i 600 infants tenien ordre de marxar a mà dreta entre els olivars per lluitar contra la cavalleria. El tercer esquadró de dos mil infants, amb escopetes i ballestes, havia de marxar a mà esquerra darrere del pic dels Corbs, caminant a cobert fins a situar-se a les esquenes dels enemics. Escolano i Segura descriuen la divisió en dos esquadrons de quatre mil homes, uns havien d'anar pel camí Reial i l'altre per darrere del tossal o pic dels Corbs. Viciana documenta que les seues tropes començaren a marxar sobre les onze del migdia quan els agermanats es disposaven a un quart de llegua d'Almenara.
La fi
La victòria va ser del duc i els agermanats decidiren replegar-se a Morvedre, encara que molts fugiren a les muntanyes. Els que quedaren van ser envestits per la companyia de Mossèn Oliver. El combat va ser desigual iel resultat una massacre, moriren 2.500 agermanats, (sense noms ni cognoms) la gran majoria veïns de València, contra 165 soldats i cavallers del ban reial. Aquest resultat,va acabar amb les aspiracions de la germania d'expandir-se cap el Nord. Segons les cròniques podrienhaver aconseguit arribar a aliar-se amb els agermanats del regne d'Aragó i Catalunya, els quals planejaven aliar-se amb el regne de França. "...Alabesos al real duque con victoria de una importante batalla hecha en muy grande servicio del rey y beneficio del reyno, tanto que si no fuera vencido Estellés en Castellón, y rompido el exercito de Valencia en esta batalla, la germania caminava para Aragón y Cataluña donde muy hondas y secretas rayzes plantando havia: lo que sia assi succediera por tener aquellos." Com descriu Escolano, aquesta va ser última ocasió que tingué el poble de València per a juntar exèrcit contra el duc de Sogorb. Acabada la batalla el duc va anar a Morvedre per negociar la capitulació de la vila. Després passa a la capital on els tretze de la ciutat de València decidiren signar la pau amb els reialistes amb la condició què tots foren perdonats.
Malgrat, poc a poc, es va anar matant als líders de les germanies i s'imposaren alts impostos a tots els gremis i viles del Regne, per haver participat en l'alçament. Aquestes penes econòmiques van generar un empobriment social i en la pèrdua de poder dels gremis en favor dels comerciants. També, es va ordenar als Tretze, l'alçament d'un monument, que recordara la victòria de les tropes reialistes sobre els agermanats en el camp de batalla. Hui conegut com la creu de la Victòria.