Els aljubs del castell d’Almenara
CRÒNICA D'ALMENARA JUNY 2021
Des de l'antiguitat l'aigua ha segut un bé essencial per la supervivència de les societats. A més, en climes àrids o semiàrids, com el nostre, els mètodes de magatzematge han segut necessaris a través de la construcció de cisternes i aljubs.
Els aljubs
Els aljubs són dipòsit generalment amples i de poca profunditat tallats a la roca o fets d'obra, revestit per dintre, construïts amb pedres i cobert de volta, que serveix per a arreplegar l'aigua de la pluja. Són grans depòsits subterranis on l'aigua de pluja s'anava emmagatzemant per al seu posterior consum.
El castell d'Almenara
En el castell d'Almenara existeixen quatre aljubs d'època islàmica. Els quals es troben distribuïts en les diferents zones més destacades del castell: la celòquia, l'albacar, el raval i en l'accés a l'Almenara Borgamuza.
La seua funció
En les fortaleses situades en altura com el castell d'Almenara, en zones on no hi havia fonts o rius on abastir-se, els sistemes de captació d'aigua de pluja com els aljubs, eren estructures necessàries per als habitants residents de la fortalesa. I també, per a tots els habitants de les alqueries del districte quan es protegien en el castell durant un llarg període de setge. Per la qual, aquestes estructures tenien una gran importància i formen part del nostre patrimoni etnològic.
Característiques
Els quatre aljubs del castell ofereixen característiques comunes com són les seues tipologia, tècnica constructiva, materials. Se situen en zones destacades del recinte i de major demanda.
L'aljub número 1, se situa pròxim a la torre Oest del recinte fortificat, és a dir, a prop de la torre de senyals òptiques, coneguda com l'Agüeleta. El seu estat conservació es relativament bo, sent l'únic aljub del castell que conserva el sostre. Es tracta d'un aljub de menudes proporcions, de planta rectangular amb unes dimensions interiors de 3.50m de llarg per 2.50m d'ample i volta de canó amb 2m alçada en l'inici de la volta i 2,90m en el zenit. Amb zona d'accés situada a l'Est. Està construït amb pedres de maçoneria en fileres d'aparell semblant a l'opus spicatum. Aquesta disposició permet l'aprofitament dels carreus amb distintes altures per regular l'altura de les filades. Els murs estan coberts amb una capa de cal i almagrà, mescla de cal, arena, òxid de ferro, argila roja i resina de llentiscle, per impedir filtracions i la putrefacció de les aigües. La coberta és a doble vessant, on en l'adob es poden observar les estries produïdes per el canyís que va servir d'encofrat. Així com, la fusta de l'eix longitudinal en el zenit. En aquest zona, s'observa un forat deformat que havia de servir per captar l'aigua de pluja, encara que hauria d'estar protegit d'alguna forma. El qual, estaria connectat a una canalització i una superfície possiblement plana, per captar l'aigua, actualment inexistent. Aquest aljub tenia la funció de proveir d'aigua a la zona Est del recinte.
L'aljub de la reina o número2, se situa en la zona més elevada de la fortalesa, en la celòquia. Actualment es troba semienterrat amb un únic orifici d'accés i ventilació. Aquest orifici possiblement, era per on entrava l'aigua de pluja que queia sobre la plaça armes, i anava a parar des de dit orifici al diposit de l'aljub. La seua estructura es de planta rectangular i volta de canó. Les seues dimensions interiors són de 6,30m de llarg per 2,95m ample per 2,64m d'altura dels murs i 3,24m de la coronació de la volta. Està construït amb maó i té una coberta de cal, en la volta està present les marques del encofrat de canyís. Malgrat que part del sostre s'ha enderrocat caent en l'interior de la cambra, presenta un regular estat de conservació. Saben que en la celòquia estaven les cambres més destacades del castell. Era el lloc on es feien les recepcions, i on estava l'alcaid, el cap que gestionava el districte d'Almenara de forma administrativa, política i econòmica. Així com cambres per a soldats, quadres per cavalls, etc. Aquest aljub tenia la funció de proveir d'aigua als dirigents del castell, com l'alcaid i també a Jaume I i la reina Na Violant quan aconseguiren la fortalesa. La celòquia va ser la residencia de la reina Na Violant durant la pasqua de 1238 fins la capitulació de la ciutat de València en la qual va participar. Per la qual cosa, aquest aljub va proveir a Na Violant d'aigua fresca durant la seua estança en Almenara.
L'aljub número 3, s'ubica en el interior de l'albacar. És de majors dimensiones en comparació als anteriors, la seua base rectangular mesura interiorment 12,60m per 4,10m. La coberta es troba totalment arruïnada. Possiblement, aquesta seria de volta de canó, tal i com es pot observar en l'arranc del mur. El seu estat de conservació es deficient, agreujat per l'embassament de l'aigua de pluja en el seu interior, que provoca la fertilització de plantes i arbusts amb el conseqüent espent i clevill dels seus murs.
Com es sabut l'albacar dels castell era la zona emmurallada que no estava habilitada com a una residencia habitual i se usava com a lloc de refugi dels habitants del territori immediat. Per la qual cosa sabem que era l'aljub utilitzat pels habitants de les alqueries del districte d'Almenara quan pujaven a refugiar-se a la fortalesa amb els seus ramats i pertinences.
L'aljub número 4 o aljub del poblat, està situat en el raval i el camí que condueix a l'entrada de l'albacar. És el major de tots del recinte fortificat. Té planta rectangular de 6,20m per 15,67m. I tenia una coberta de volta de canó. Presenta els mateixos símptomes d'abandonament que l'aljub número 3. Com hem comentat anteriorment, aquest aljub es troba en el raval, és a dir, l'ària del castell més baixa de la part central que també estava emmurallada i era el lloc on estava la població del castell assentada. Per aquest motiu aquest aljub de majors dimensions seria possiblement, el més usat per els habitants del poblat del castell.
La seua importància
Com hem descrit els aljubs eren estructures essencials de les fortaleses amb una funció clau, per aconseguir mantenir a la població refugiada amb aigua, contra qualsevol enemic exterior. Per la qual cosa, aquestes estructures tenen una gran importància i un gran valor com a bens del nostre patrimoni cultural.