Capitulacions de l’església d’Almenara 1721
Mediterraneo Desembre 2021
El 15 d'agost de 1721 es van iniciar les obres de l'actual església parroquial d'Almenara. No obstant açò, abans d'aquest destacat dia, calia trobar a uns reconeguts arquitectes que es feren càrrec del disseny i la seua execució. I per a tal efecte, es van signar les capitulacions de l'obra nova de la parròquia d'Almenara. En aquest contracte es detallava el disseny de l'immoble i la manera de procedir en la seua construcció.
Les capitulacions
És a saber, que en dites capitulacions es va acordar que els mestres d'obra En Josep Ortiz i En Josep Vilar de València, realitzarien les obres de la nova església parroquial a satisfacció del grup d'electes, d'En Josep Bonet i En Josep Nadal, retor i beneficiat de l'església i del senyor comte d'Almenara. Abans de tot, es va concordar que dits mestres, havien de baixar les campanes del vell campanar i situar-les en un lloc convenient, per poder usar-les per als oficis divins. Així com, fer les obres necessàries per complir dita funció. També, es va resoldre que derruirien l'església vella, junt a la casa de la presó, forn i carnisseria i el que fora necessari. Ja que, aquests edificis, estaven annexos als murs del vell immoble. Igualment, havien de conservar tots els materials de l'antiga església per a la seua reutilització. És a dir, les pedres, les teules, les fustes, les cordes, les talles, etc, per distribuir-les en la plaça. La feina de neteja d'aquests materials, estaria a càrrec de la comissió o grup d'electes. A continuació, es va establir que una vegada estiguera tot l'espai delimitat de la planta i ben net, es reordenara la disposició dels carrers i la plaça circumdant, per a anivellar-los. A més, es va determinar excavar els fonaments de l'església fins a huit palms de fondària, com a mínim. Per a després, omplir-los de bon material, pedra i argamassa, endurits a colp de martell. I seguidament, elevar el nivell novament, fins a l'altura del carrer de la zona Nord de l'església. Igualment, es va disposar que tota la nova pedra necessària per a la construcció, havia d'extraure´s de les pedreres del municipi. També es va convenir que es construïra una bassa d'aigua pròxima a l'obra, per dur a terme la construcció.
Les regles de Vignola
En referència a l'edifici, es va pactar que seguira les regles del famós arquitecte del renaixement, Vignola. En concret, anava a projectar-se un edifici amb un tram per a l'altar i quatre més, per disposar les capelles. En total, quatre capelles per banda de 18 palms d'amplària, menys la del cor que havia de ser de 17 palms. Atenent a la importància del presbiteri, aquest havia d'estar elevat amb quatre graons. L'església nova, comptaria amb un sagrari, transagrari i capella de Comunió. I els murs farien els 40 palms d'alçària fins a la cornisa. La qual comptaria amb les seues tres parts ben definides: arquitrau, fris i cornisa. Per coronar la composició, la volta de la nau central en l'altar, es disposaria d'aljub doble, amb un cassetonat en relleu amb florons d'algeps i d'alabastre. La resta de trams amb volta d'aljub amb llunetes, zona per on entraria la claror de la llum del sol per les finestres. Per coronar la capella de la Comunió es va dissenyar una volta de mig cercle amb huit arcs creuats. A més a més, l'interior seguiria les proporcions de l'ordre toscà, i tots els arcs serien de mig punt, menys l'abotzinat de l'altar. Encara més, els arcs de les capelles havien de fer-se amb la proporció dupla.
Els acabats exteriors
En relació amb l'exterior, tots els sòcols, basses, contraforts i cantons, havien de ser de pedra negra cisellada, amb huit palms d'alçada com a mínim. Aquesta pedra negra, seria la reutilitzada de l'església vella. La resta dels murs, de maçoneria i de maons per crear un bell contrast de colors i materials. Sobre les voltes de les capelles es disposarien les agulles fins als contraforts que descansaven les seues forces a l'exterior de l'església. Les quals, sorgirien a l'exterior per baix de les finestres de la nau central. A més, es va acordar que els arcs de dites finestres foren de rajola i algeps amb una mesura de sis palms d'alçada, ben travats als murs de maçoneria. D'altra banda, la portada principal atenent a la seua importància, havia de fer-se de pedra picada i cisellada, i ajustada amb polseres en el segon cos, ornamentat amb remats i boles. Pel que fa a la segona porta, la portada de la plaça, es requeria que fora de la mateixa qualitat. També es va disposar que al voltant exterior de les finestres es pintara de color negre amb filets blancs i la resta tot d'almangra roig, per ressaltar-les del mur. Per últim, es va resoldre que els escalons d'accés havien de ser de pedra polida, material fort i durador a conseqüència de l'ús i deteriorament que sofririen amb el pas del temps.
El campanar
El següent punt a considerar, era el campanar, es va acordar que la torre es construïra de maó i maçoneria, i tots els cantons de pedra picada. Òbviament, tot construït amb les mesures de seguretat necessàries. L'espai interior es va dividir en tres nivells, separats amb voltes de rosca de maó. El primer nivell situat a l'altura de l'arc de la capella inferior. I des d'ací, formar una escala de caragol per a l'accés a la torre. En el nivell superior, s'ubicaria el rellotge i al tercer, les campanes. Al remat, la bola i el penell amb canals d'algeps per al desaigüe de la pluja i el sostre amb teules. Un altre punt i molt important que es va signar era que els mestres tenien l'obligació de tornar a pujar les campanes al nou campanar. També s'especificava que l'obra comportara la col·locació de totes les reixes, xarxes, vidrieres, claus, taules d'altar i allò menester per concloure l'església.
El cost de l'obra
En últim terme, s'imposava l'obligació que tant els mestres d'obres com els treballadors forans, foren francs i ètics. A no ser que treballaren de manobres alguns veïns de la vila, ja que a aquests, la vila no els exigia que foren francs. En conclusió, el preu de l'obra ascendia a 2.990 lliures moneda del regne de València. I així va quedar establert davant el notari N'Andrés Vidal a València, el 3 de març de 1721.