300 Aniversari de l'església d'Almenara

CRÒNICA D'ALMENARA, AGOST, 2021

Vols saber quants anys té l'església?  Per què es va construir? 

Hi havia una església anterior?

Tot i més a continuació en aquest blog

Aquest any 2021 es compleix el 300 aniversari de l'església parroquial de sant Joans d'Almenara. Concretament, va ser el 15 d'agost del 1721 quan es va celebrar l'acte de la col·locació de la primera pedra, per portar a terme la inauguració de les obres del nou temple. En referència a l'església vella, feia anys que estava declarada per el bisbe de Tortosa com a ruïnosa. I a més, s'havia quedat menuda atenent al considerable augment del veïnat en el municipi.

Sabem per les fonts, que en l'església vella d'Almenara, havien treballat artistes de fama i de gran qualitat. Aquesta, tenia una sola nau, amb vuit capelles obertes entre els contraforts, que sustentaven la coberta de voltes de creueria amb pedres perfectament encaixades, elaborades per deixebles del destacat arquitecte Pere Compte (autor de la Llotja de València, les torres de Serrans, etc.). Les quals, estaven suportades sobre capitells que descansaven sobre columnes. L'absis era de mig cercle, còncau, amb una estreta sagristia darrere de l'altar Major. El retaule de dit altar, estava elaborat per Juan Reixach, seguint l'estil del gòtic internacional (Autor del retaule de sta. Úrsula i les onze mil verges del Museu Nacional d'Art de Catalunya, o de la taula de Jesucrist i la verge amb blegue del Louvre). L'església vella tenia el cor situat damunt de l'entrada principal, i un campanar, al que s'accedia per una menuda porta des del seu l'interior. El transagrari i púlpit eren molt bells, realitzats detrepant, elaborats per el frare Diego Martínez. Tots els altars contaven amb els seus retaules gòtics amb escultures de sants i santes i pintures murals, decoraven el seu interior. Lamentablement, el pas del temps no perdona tampoc a les obres d'art i aquesta, es va quedar vella, deteriorada, antiquada en estil i indecent per als temps moderns. En el llibre de visites, el 13 de juny de 1698, el bisbe deixa anotat: "...tots els altars són molt vells, antics i la major part indecents com també les capelles i tota l'església, per estar deslluïdes les parets, maltractat el sol i amb uns altres considerables defectes..."

NAIXEMENT

Atenent aquestes consideracions, l'any 1700, els jurats de la vila van deliberar la construcció d'una nova església. Per recaptar diners per l'obra nova, cinc anys després, el 1705, concordaren que de les tres barcelles de blat imposat com redelme es destinara un per la nova construcció. Així mateix, decidiren edificar-la en el mateix lloc on estava l'antiga. La nova obra, comportava l'estalvi d'un gran capital ja que l'edifici superaria en mesura l'antic. I a més, comportava el trasllat del forn, la carnisseria, la presó i la cort, a una altra zona. Ja que, aquests, eren edificis adjacents als murs de l'església vella. 

MATERIALS

Per la seua construcció es va decidir reutilitzar les pedres de l'església vella. I també, es van usar carreus d'antigues edificacions dels Estanys. Si l'empresa no era suficientment important i costosa, l'esclat de la guerra de Successió (1701-1713) va alentir encara més, l'adquisició del capital necessari per l'obra.

No seria fins, el 30 de maig, dia de la Trinitat, de l'any 1720, quan finalment es va procedir al trasllat del Santíssim Sagrament i dels sants i santes del temple (els quals eren st. Joan Baptista i Evangelista, Ntra. Senyora de la Soledat, Ntra. Senyora de l'Esperança, el Sant Ecce Homo, St. Francesc Xavier i el Crist de la Confraria) a la capella de la verge dels Desemparats. L'objectiu era iniciar les obres de demolició de la ruïnosa església. Per l'acte, es va fer una processó presidia per el retor En Josep Nadal en la que va participar tota la població. La capella dels Desemparats, era l'antiga capella del palau senyorial, coneguda vulgarment com de la Sang i situada antigament en el carrer Major número 32. A partir d'aquest moment i fins la finalització de les obres de l'església nova (el 1738), la capella va adquirir la funció de parròquia.

JUNTA D'ELECTES
Per a dirigir i gestionar l'edificació es va formar una junta d'electes que delegaren i donaren els poders necessaris a En José Nadal, dr. en teologia i retor d'Almenara, i a En José Bonet, també dr. en teologia i beneficiat de dita l'església. Ambdós, el 3 de març de 1721, contractaren l'execució de l'obra a En José Ortiz i en José Vilar, mestres d'obra de gran prestigi en aquest moment en la ciutat de València (Autor de Santa Maria d'Alcoi, l'església parroquial d'Alcúdia, etc.)

Derruïda la fabrica, el 15 d'agost del 1721, es va procedir a la celebració de l'acte de col·locació de la primera pedra, sent mestre d'obres En Francisco Martí (també mestre d'obra de l'església de st. Maria del Mar de València, St. Tomás de la mateixa ciutat, etc.). La festa va ser patrocinada per l'alcalde En Jacint Bonet, fill, a la que va acudir gran part dels veïns. Després de la missa es va col·locar la primera pedra en els fonaments del Santíssim Sagrament. El resultat es visible actualment, van projectar una obra representativa, monumental i destacada, atenent a la importància d'Almenara en l'època com a cap de comtat.